Es tracta d’un parc petit però deliciós, assolellat, amb espais per gaudir de l’ombra, senzill i complex alhora, situat en l’Eixample de Barcelona. És ideal per gaudir de pícnics tranquils molt prop del centre de Barcelona i del bulliciós Parc de la Ciutadella.

És obra dels arquitectes Andreu Arriola, Carme Fiol i Enric Pericas que van concebre un parc d’unes cinc hectàrees amb suficient espai per a les esplanades d’herba i els arbres en els terrenys alliberats al voltant de l’antiga estació ferroviària del Nord, tancada en 1972. L’escultora nord-americana Beverly Pepper va donar forma decorativa i personalitat a la zona verda que va ser finalment inaugurada en 1988 i ampliada en 1999.

L’art amb les seves escultures i fanals neixen de les línies naturals del parc i es combinen amb tota naturalitat. D’una banda, en la part amb ombra, unes graderies en espiral permeten el descans entre els arbres; d’altra banda, en les extensions d’herba, unes protuberàncies que casen amb el terreny busquen representar un cel caigut fet de petites peces de ceràmica vidriada de color blau cel. Precisament Cel caigut és el títol d’aquest conjunt escultòric de l’artista Beverly Pepper, clarament inspirat en l’estil gaudinià. Tot el conjunt dibuixa una superfície de línies diàfanes i clares, on el verd de l’herba contrasta amb el blau del mosaic, proposant una contemplació plena i activa. A més, el parc és un espai de comunicació entre edificis de Barcelona com el Auditori, el TNC i l’Arxiu de la Corona d’Aragó. És molt accessible en transport públic (Metre L1 – Arc de Triomf, L1 – Marina; Bus 6, 40, 42, 54, B20, B25, H14; Tram T4 – Marina i Tren Renfe – Arc de Triomf) i fins i tot a peu.

Més info / Com arribar

És un parc dividit en dues parts, la nord-est i la sud-oest. Té un interès lúdic i és ideal per a la pràctica de pícnics en família o amics. Té gespa, arboledas, jocs infantils, taules de ping-pong i zona habilitada de pícnic. La zona nord-est (el Roserar), té un clar interès botànic/paisatgístic: És un jardí especialitzat en rosers molt molt cuidat (i on desaconsellem, per conservació de l’entorn, la pràctica del pícnic). És preciós de veure, sobretot a la primavera-estiu. En ell es celebra un concurs de roses i alberga escultures d’Andreu Alfaro, Eulàlia Fàbregas de Sentmenat i Jacinto Busts Vasallo. És molt accessible amb transport públic (Metre Línia 3 – Palau Reial, Tram, Bus).

Aquest Parc és ideal per combinar un pícnic en família o amics i visitar la zona nord-est, on podem apreciar un conjunt botànic molt interessant.

Més info / Com arribar

Jardí amb gespa, arbres i estanys. El seu recorregut genera racons que, malgrat la seva concurrència, donen espais amb intimitat (sobretot la part dreta, nord i sud). És molt accessible amb transport públic (Metre Linea 3 – Palau Reial, Tram, Bus).

El Jardí del Palau de Pedralbes és un jardí d’interès històric, arquitectònic, artístic, botànic i paisatgístic. Alberga l’antiga masia Ca Feliu (s. XVII) que va ser residència de la Família Real Espanyola durant 1919-1931 en les seves visites a la ciutat. Va ser reformada per Antoni Gaudí que també va dissenyar part del jardí. Conté un conjunt escultòric amb obres de Josep Llimona, Enric Casanovas, Eusebi Arnau, Àngel Tarrach, Enric Casanovas, Carles Buïgas i Eulàlia Fàbregas.

Actualment el Palau alberga el Museu de Ceràmica, el Museu de les Arts Decoratives i el Museu Tèxtil i de la Indumentària.

Més info / Com arribar

Aquest singular espai gairebé mereix un apartat especial ja que podem trobar diversos parcs i diverses zones d’interès. Montjuïc ha estat testimoniatge i protagonista de fets històrics transcendentals, la qual cosa li ha conferit el seu caràcter actual. S’han trobat restes que indiquen la presència humana des de la prehistòria, encara que més recentment l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona en 1929 va impulsar la urbanització de la zona i la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 va significar la seva gran renovació.

En Montjuïc es poden visitar museus com la Fundació Miró, el Museu d’Arqueologia, l’Etnològic, el Museu Nacional d’Art de Catalunya-MNAC i el Pavelló Alemany de Mies van der Rohe. L’antiga fàbrica tèxtil Casaramona, obra modernista de Puig i Cadafalch, acull avui les exposicions de Caixaforum. La Font Màgica i el Poble Espanyol, en el qual es troba la ciutat dels artesans (ciutat dels artesans), són altres llocs d’interès per no perdre’s a Barcelona.

A l’àrea de l’Anella Olímpica, es troben el Estadi Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, obra de Arata Izosaki i la torre de telecomunicacions de Santiago Calatrava. Molt prop d’allí, el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch i el Jardí Botànic són també visites obligades si es recorre el Parc de Montjuïc.

Conté nombrosos jardins, la majoria gestats durant el segle XX. Encara que l’últim impuls a la jardineria a la zona es va produir amb la celebració dels Jocs Olímpics de 1992, en què es va obrir el Mirador del Migdia i es va instal·lar un nou Jardí Botànic, de 14 hectàrees, dedicat a plantes de clima mediterrani de tot el món, obra de Carlos Ferrater i Bet Figueras. Poc després es va obrir també el Mirador del Poble Sec, així com el Jardí d’Escultures annexo a la Fundació Miró. Finalment, en 2003 es van inaugurar els Jardins de Joan Brossa, situats en el terreny anteriorment ocupat pel Parc d’atraccions de Montjuïc, amb una remodelació efectuada per Patrizia Falcone en estil paisatgista.

És una muntanya molt accessible en transport públic (Metre, Bus o a peu, malgrat el desnivell) i compta amb diversos serveis com tres zones amb taules de pícnic (veure mapa), jocs i tobogans gegants per a nens (en diversos jardins), banys (veure mapa) i diversos miradors on es pot apreciar la ciutat.

En aquest espai es desenvolupen diverses activitats a l’estiu com el cinema a la fresca as Castell de Montjuïc, el festival Música als Parcs, el Brunch Electrónic o el Piknicelectronik (res a veure amb nosaltres, però de molt recomanada visita si t’agrada la música electrònica).

A destacar (per ordre de prioritat) com a jardins clau per gaudir d’un gran pícnic són:

Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

És un espai de 4,3 hectàrees, molt recomanat per a la pràctica del pícnic. Té molta gespa, ombra, un gran llac i vistes de la ciutat en la part alta del parc. Una part del jardí està especialitzat en plantes aquàtiques, bulboses i rizomatosas, disposades en 2800 m2 de parterres.

Els Jardins de Joan Brossa

De 5,2 hectàrees, tenen una superfície de gespa moderada, principalment amb inclinació. La vegetació és majoritàriament mediterrània encara que també destaquen les coníferes, com els cedres, els pins i els xiprers. A més de la superfície vegetal, compta amb diverses zones de jocs infantils i equipación lúdica, així com una variada col·lecció d’escultures repartides entre els seus terrenys. Aquest jardí alberga al voltant de 230 espècies de plantes, algunes d’elles úniques o d’escassa presència a la ciutat comtal.

El Jardí d’Aclimatació de Barcelona

Aquesta dividit en parterres de gespa amb ombra i plantes arbustives que generen espais amb certa intimitat. És ideal per als dies de molta calor. Alberga al voltant de 230 espècies de plantes, algunes d’elles úniques o d’escassa presència a la ciutat comtal. Situat a l’àrea que va ser epicentre dels Jocs Olímpics de 1992, es troba tancat per un reixat de ferro. El jardí s’estructura en parterres, on destaquen alguns arbres de gran grandària. La seva superfície està dividida en dos nivells, units per escales de pedra, i al costat dels parterres es troben una sèrie de pèrgoles amb enredaderas, comunicades per camins de sablón.

Jardins del Mirador de l’Alcalde

És una àmplia terrassa en el vessant oriental de la muntanya de Montjuïc, al peu del castell, amb unes magnífiques vistes sobre el port de Barcelona i la zona litoral de la ciutat comtal. La zona s’estructura en una sèrie de terrasses a diferent nivell, comunicades per trams d’escales i parterres de suaus pendents. Gran part de la zona verda d’aquests jardins està formada per parterres de gespa, pins i palmeres de diverses espècies. La seva part superior, més propera al castell, és la més òptima per a la realització de pícnics especialment per sobre de l’estany, on es troba una altra font ornamental. És un espai molt concorregut, especialment per turistes i només recomanem la pràctica del pícnic a la seva zona més alta. A pesar que l’espai queda reduït, és un punt interessant per les seves bones vistes sobre la ciutat.

El Mirador de l’Alcalde va ser elaborat en 1969 amb un projecte de jardí de Joaquim Casamor, mentre que el de la font monumental es va encarregar Carles Buïgas (autor de la Font Màgica de Montjuïc). Al costat del Mirador de l’Alcalde es troba una de les parades del telefèric de Montjuïc. Els camins i placetes del Mirador estan formats per un paviment de mosaic de 420 m2, format per materials com a cants rodats, llambordes, maons, rajoles, trossos d’ampolla, peces de ferro o formigó, etc. Dissenyat per Joan Josep Tharrats, aquest paviment forma part del Catàleg del Patrimoni Artístic Municipal. En el nivell inferior se situa així mateix l’escultura Homenatge a Barcelona (1968), de Josep Maria Subirachs.

El Jardí d’Escultures

Es troba annex a la Fundació Miró. És un parterre petit de gespa i pocs arboles. El més interessant d’aquest espai és que està envoltat d’escultures d’autors contemporanis. Es va construir en 1990 amb un projecte arquitectònic de Jaume Freixa i Jordi Farrando, i en 2002 va ser reconstruït per Marina Salvador. Conté obres d’escultors com Tom Carr, Pep Duran, Perejaume, Enric Pladevall, Jaume Plensa, Josep Maria Rigués i Aragó, Cado Manrique, Ernest Altès, Gabriel Sáenz Romero i Sergi Aguilar.

Com arribar (des d’aquest punt es pot anar caminant fàcilment, agafar el funicular fins a la muntanya o diversos autobusos – veure Mapa de Zones)

És un lloc espectacular de Barcelona, sens dubte un dels millors miradors de la ciutat. Amb 262 metres d’alt es pot apreciar una vista de la ciutat de 360º, disposa de diverses terrasses pavimentades on podràs gaudir del teu pícnic. En l’actualitat hi ha un espai del Museu d’Història de Barcelona d’accés gratuït dedicat a la seva història, especialment als búnquers i a la posterior ocupació d’immigrants en barraques.

Aquest espai manca d’ombra, així que si vols realitzar un pícnic t’aconsellem que o vagis un dia de poca calor o bé al capvespre. L’espectacularitat dels ocasos fa que molta gent es reuneixi en aquest espai singular, així que si vols trobar lloc hauràs d’anar primerenc.

Aquest espai no té serveis però està al costat mateix del Parc del Guinardó i del Parc Güell.

Més info / Més info 2 / Més info 3 / Com arribar

Aquest parc va des del jardí controlat al bosc de pins tan típic en el nostre mediterrani. Té tres parts ben diferenciades: una urbana, que constitueix l’avantsala del gran espai que ocupa aquesta zona verda, una altra històrica i, a dalt del tot, la frondosidad de la vegetació forestal. Les seves terrasses enjardinades i les pinedes converteixen aquest lloc en un dels espais verds més refrescants i plàcids de la ciutat. Té diversos serveis com a font, aparcament, àrea de joc infantil i taules de pícnic.

El parc forestal (prop dels Búnquers del Carmel)

Aquest espai de pins té precioses vistes a la ciutat, molt apropiat per realitzar pícnics a l’estiu i en dies de forta calor o ideal per combinar una visita als búnquers i un pícnic en el bosc. De fort pendent, està constituït per una important arboleda que circumda la part més alta de la zona històrica i va estenent-se pujol a baix. Tot està ple de camins que es creuen, on és freqüent trobar gent passejant, jugant amb els seus gossos o anant amb bicicleta.

El parc històric

Està format per un jardí frondós de factura eminentment rústica, que va ascendint per la muntanya seguint l’eix d’un torrent mitjançant terrasses comunicades per camins i escales. A dalt de tot hi ha un safareig des d’on es pot gaudir de la primera de les magnífiques vistes de Barcelona que poden contemplar-se en aquest parc.

En la part central de la pujada hi ha petits murs de pedra solcats per petits canals per on corre l’aigua que baixa des del safareig, formant cascades i omplint estanys.

El parc urbà

És fruit de la remodelació realitzada en la part inferior del parc l’any 1977, en què va ser ampliada i es va enllaçar amb la plaça del Nen de la Rutlla, que és on es troba l’entrada principal del parc. Està formada per terrasses situades en diferents nivells separades per talusos amb gespa, arbres i arbustos. Aquest és un espai que, per la seva proximitat al carrer, convida a asseure’s en un banc per descansar una estona en ell.

Més info / Més info 2 / Com arribar

Aquest petit parc es troba just darrere del mar, entre la platja del Bogatell i la de la Mar Bella. És un espai amb gespa i pins al costat del mar, ideal per combinar un dia de platja i descansar fent un gran pícnic sota els pins. Disposa de taules de ping-pong, jocs per a nens i zona per a gossos.

Com arribar

Barcelona t’ofereix 4,2 quilòmetres de platges de sorra daurada, tan sols a 10 minuts del centre de la ciutat. Una combinació perfecta de sol, mar, sorra i pícnic. El litoral de la ciutat es distribueix a les següents platges (de sud a nord) Platja de Sant Sebastià, Platja de Sant Miquel, Platja de la Barceloneta, Platja de Somorrostro, Platja Nova Icària, Platja Bogatell, Platja Mar Bella, Platja Nova Mar Bella i Platja Llevant.

Des de la platja de Sant Sebastià podeu realitzar un pícnic amb vistes a tota la costa de la ciutat. Encara que si us ve de gust una mica més tranquil i fugir de la munió de les platges més cèntriques (Sant Miquel, Barceloneta, Somorrostro) podeu anar a la platja de Llevant, Nova Mar Bella, Mar Bella o Bogatell (més tranquil·les com més al nord).

Més info

Com arribar: platja Sant Sebastià / Com arribar: platja Sant Miquel / Com arribar: platja de la Barceloneta / Com arribar: platja de Somorrostro / Com arribar: platja Nova Icària / Com arribar: platja Bogatell / Com arribar: platja Mar Bella / Com arribar: platja Nova Mar Bella / Com arribar: platja Llevant

És un antic complex hospitalari modernista situat en el Districte dels Corts de Barcelona, reconvertit avui dia en diversos equipaments socials, institucionals i assistencials. El conjunt va ser dissenyat per Camil Oliveras en col·laboració amb General Guitart. Entre els edificis modernistes hi ha uns amplis jardins d’aspecte tranquil malgrat la bullícia de la gent que constantment transita per ells, amb àmplies prades rivetades d’arbres de diverses espècies, com a pins, oms, pruneres, cinamomos, catalpas i arbres de l’amor. També hi ha diverses zones de jocs infantils.

Té escultures repartides en el terreny de Vicenç Navarro, del taller L’Art Cristiano (un taller d’imatgeria religiosa d’Olot, fundat en 1880 per Joaquim Vayreda, Josep Berga i Boix i Valentí Carrer), de Luisa Graner, Antonio Sagramento i de Sergi Aguilar.

Més info / Com arribar

Va ser el primer parc públic de Barcelona, construït cap a finals del segle XIX, a imatge i semblança del Jardí del Luxemburg de París en els antics terrenys de la fortalesa de la ciutat. És un espai àmpliament utilitzat per a tot tipus d’activitats lúdiques i culturals. Té més de cent espècies vegetals, molts arbres centenaris i conjunts escultòrics d’interès.

És un lloc ideal per a la pràctica del pícnic, amb parterres assolellats amb gespa i més amagats amb ombra. En ser el parc més cèntric i en estar molt concorregut, de vegades la gespa es troba deteriorat de tant ús. En aquest espai podem combinar un meravellós pícnic amb el gaudir del Parc de moltes maneres: repassant la història de l’antiga ciutadella militar i de l’Exposició Universal de 1888, o bé simplement de l’entorn i participant d’alguna activitat cultural de les moltes que se celebren (recomanem el festival de Música als Parcs). És el parc públic per excel·lència de Barcelona.

Avui dia, al Parc de la Ciutadella podem trobar vestigis de l’Exposició Universal que es reconeixen en edificis com es Castell dels Tres Dragons, projectat per Domènech i Montaner, la cascada i el llac, del propi Fontseré, o els bonics Umbráculo i Hivernacle. En l’altre costat del parc es troba des de 1892 el Zoo de Barcelona. A la plaça d’armes trobem la seu del Parlament de Catalunya, que ocupa l’edifici de l’antic arsenal militar de la Ciutadella. Molt a prop es pot veure una còpia de la bella escultura de Josep Llimona El desconsol, la més destacada de totes les que hi ha pel parc, un gran mamut o una glorieta per a concerts són altres elements que sorprenen als visitants d’aquest parc tan viu, de 18 hectàrees d’extensió, situat en ple centre de la ciutat.

Serveis: Àrea de joc infantil, espai lúdic ambiental per a famílies LaLudo, àrea per a gossos, taules ping-pong, taules de pícnic, lloguer de barques i bar.

Més info / Com arribar

Parc d’interès arquitectònic/paisatgístic, dissenyat per l’arquitecte francès Jean Nouvel. La idea d’aquest arquitecte era fer un parc de sol a l’hivern, que comenci a cobrir a la primavera i que a l’estiu es converteixi en un parc essencialment d’ombres. Disposa de poques àrees amb gespa, encara que hi ha una preciosa coberta amb sauces llorones que a manera de cortines generen espais amb molta intimitat i ombra. Aquest racó és ideal per fer un pícnic tranquil i deliciós.

Aquest espai és una molt interessant visita ja que no es tracta d’un parc comú i els espais, el disseny amb voltes, escultures, camins i colors generen una experiència gairebé del conte d’Alicia al País de les Meravelles. Es troba en el Districte de 22@ i està dividit en tres parts, cadascuna d’elles amb molta personalitat. Al parc es troba el museu MUHBA Oliva Artés. També hi ha àrees de jocs infantils, taules de ping-pong i una pista de bàsquet.

Més info / Com arribar

La zona de banys del Fórum és un espai singular: Es tracta d’unes piscines artificials d’aigua de mar. El sòl està pavimentat amb lames i s’accedeix a les piscines mitjançant escales. Es troba als peus de la placa fotovoltaica d’Elías Torres i José Antonio Lapeña i molt prop de l’Edifici Fórum dels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron. En el recinte també trobem un dels parcs, dissenyat pel prestigiós arquitecte espanyol Alejandro Zaera Polo, que aprofita el desnivell que hi ha entre la plaça i el mar per generar un sistema de dunes artificials on s’integren dos auditoris a l’aire lliure. També hi ha una intervenció artística d’Eulalia Valldosera.

És un espai molt accessible en transport públic (bus 7, 143, H16; Metre Linea 4 – Maresme/Forum; Tramvia T4 – Maresme/Fòrum i carril bici). A més compta amb serveis de socorrisme, punt d’informació, dutxes i banys públics.

Més info / Com arribar

Obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. És un parc de disseny modern, en el qual destaquen diverses estructures metàl·liques de capritxoses formes, que a manera de peces escultòriques jalonen tot el recinte, i que en certs punts sostenen unes grans jardineres confeccionades en ceràmica de colors, obra del ceramista Antoni Cumella Vendrell.

El parc està dividit en tres àrees, dues més petites al costat de la zona litoral, ambdues amb un petit estany, i una altra més gran que acull un llac de major grandària, poblat per ànecs, oques i aus aquàtiques. Un pont de fusta uneix les dues ribes del llac. Hi ha diversos pujols de gespa, una de les quals, anomenada Muntanya Màgica, té uns tobogans perquè descendeixin els nens per elles. Els bancs tenen forma d’ones de mar. La vegetació està composta per 51 espècies diferents d’arbres, entre els quals destaca un drago canari de 150 anys d’edat. El parc també inclou àrees de jocs infantils, camps de futbol i bàsquet, pistes de petanca i taules de ping-pong. D’altra banda, una part de la seva superfície es va destinar a l’edificació, i comprèn edificis d’habitatges, oficines, hotels i un centre comercial.

Més info / Més info 2 / Com arribar